EL PERGAMÍ DE CULLERA

S'acaben de publicar les primeres conclusions sobre el pergamí a Cullera, un document trobat a les escombreries del poble per uns arqueòlegs i que en valencià, llengua nativa d'aquell temps, aquell escrit s’anomenava “Llibret de la falla”. Va ser una troballa valuossísima perquè ens permeté de fer un estudi com mai no s’havia fet al respecte sobre la vida quotidiana d’aquell temps.
En primer lloc repassarem el concepte de “llibret”, o siga, diminutiu de “llibre” o instrument que durant segles fou elogiat com a eina de treballa, de transmissió de coneixements i clau per a l’èxit. La història demostrà que la majoria dels grans polítics que manaren a aquell moment com els d’ara, a l’any 2050, no n’havien llegit cap ni tenien cap interés a posar-se ara a llegir-ne, quedà demostrat doncs la inutilitat, l’engany i el frau amb el qual la plebs fou il•lusionada durant mil•lenis, “Un llibre ajuda a triomfar” deien... Mentida!, Els únics llibres que s’han llegit els oligarques ha estat el “llibre de caixa”. I els escriptors escrivien només perquè no sabien com lligar amb el gènere oposat, un cop ens alliberàrem de les cadenes del sexe els escriptors es quedaren sense feina. Només funcionaven els “llibrets de falla” perquè permetien posar animalades i la censura aquells dies de disbauxa no deia res.
L’altre aspecte que cal esmentar eren les “falles” que abans que els ecologistes ens foteren la prohibició, eren de cartró i es cremaven i tot, ara com que són hologrames ja no contaminen. On participaven espècies en vies d’extermini com els músics, que només funcionaven quan es bufaven, i feien un soroll que poc després fou declarar com a contaminació acústica; o els coheters, o els fabricants de bunyols, massa informe plena d’oli que pujava la tensió cosa mala i feia que la panxa cresquera de manera incontrolable, encara que aquest element, la panxa, era l’element que diferenciava els diversos estament de les falles, com més panxut eres més alt et posaven en la jerarquia fallera, heu de saber que un requisit imprescindible per a ser president era el volum de la panxa de tal manera que no et veres els peus, si te’ls podies veure, no podies arribar a ser res a cap directiva.
Els ecodemócrates també portaren l’estrany costum de capgirar els càrrecs i durant aquells anys els homes es veren obligats a ser fallers majors i les dones foren nomenades presidentes. Elles ho tenien més fàcil però era de veure els fallers majors, calbs i entrat en anys, quines coses feien per subjectar-se les pintes amb els quatre pels que els quedaven.
Els llibrets estaven escrits en “Valencià” estranya llengua que mai no es sabé d’on venia, que ningú no estudiava seriosament però de la qual tothom en parlava i discutia i arribava a les mans si era menester. Ara, ja acabat el conflicte, es conserva en quatre discos al museu d’història antiga de Londres on van de tant en tant, en santa peregrinació, els actuals polítics valencians i una volta a l’any, fan els discurs de rigor i se’n tornen més reafirmats en la seua valenciania fins l’any que ve. És de notar que ara, al 2050, encara queden expressions en llengua antiga com “Bo Nnad al” que volia dir en aquells temps alguna cosa semblant a “que els déus et siguen propicis i engendres una gran família i que les cabres, vaques i camelles no et falten mai...” Mira quines coses tenien els valencians antics.
Més coses que es conserven als llibrets són els símbols de valenciania o pertinència a una tribu determinada, en aquells moments el territori estava dividit per dues grans tribus que eren els espanyols i els catalans, que portaven enfrontat-se des de la nit dels temps. Els valencians prenien part per un o altre bàndol en animades discussions que prenien coses tan peregrines com el fons de la senyera, per a uns era roja amb ratlles grogues o per als altres era groga amb ratlles roges, discussió inútil com és evident i pròpia de temps antics.
I sobre els catalans, és l’única espècie que no ha anat a menys sinó a més i tot es deu al notable científic François Mondieu quan demostra matemàticament que déu no existia, aleshores l’església protestà perquè es quedaven sense dimonis, per tant la solució fou revifar els catalans com a moderns diables i causants de totes les pestes i desgràcies que han assolat la terra des de fa milions d’anys, des de Moisés i les set plagues d’Egipte fins a ser responsables de l’actual flaccidesa dels valencians, cosa que atribueixen a les aigües del Volga que han començat a arribar segons el nou pla hidrològic nacional i que en passar per Catalunya són enverinades amb abocaments il•legals de les destil•leries de “Rom Negrita, que ajoca la tita* i Rom Pujol que l’aixeca quan vol”, aspectes ja demostrats des de fa anys quan es va veure clar que la botifarra catalana criava colesterol, el seu cava donava flatulències, i els llibres escrits en català feien maricons.
De tot açò anaven plens els llibrets de falles, aquest era la seua principal preocupació però una volta prohibides aquestes festes per l’impacte ambiental que ocasionaven a poc a poc anaren desapareixent els llibrets i també perquè els governs s’adonaren que la lectura no portava a la felicitat, i que era més rendible mirar la tele, més barat i s’estalviaven arbres perquè, el paper ja no era necessari i per això ara us estranyeu dels costums tan irracionals que tenien a l’any 25, no era com ara que tenim governs que pensen per nosaltres, ens estalvien festes libidinoses com les falles i andròmines horribles com els llibres, afortunadament els catalans ens els han conservat, si més no, per a fer por als xiquets quan no volen anar a dormir.