Qui atia la caldera?

Una de les matèries que sempre han nodrit la religió ha estat la ignorància, i ho ha fet amb fantasmes i por principalment. Des dels primers dies que hom recorda, els treballadors de la por, a jornal per als reis, i sobretot la cúria de rectors que pul•lulaven al seu voltant atemorien el poble dient que l’enemic o el dimoni, tant se val, era ben a prop, sempre al costat, perquè ningú no se n’oblidara, sempre hi eren els bàrbars que habitaven per les fronteres i que posaven en perill el regne, nit i dia. I si no n’hi havia de dimonis o pecats o enemics, el mateix rei en llogava per a tal menester, per a mantenir la por.

Els enemics que aquest estat pateix, des del Corpus de Sang, i des de la guerra de les Germanies, també viuen a les perifèries: els separatistes, i les hordes roges cremaconvents... el mal, el dimoni, el pecat i la carn... el món en general.

Però, què passa quan els bisbes comencen a perdre l’abassegadora influència que des de fa centenars d’anys els permetia de condemnar científics, com Copèrnic, Galileu o Servet? Què passa quan arriba al govern un partit amb lleugeres pinzellades laïcistes? I quan es veuen que científics, polítics i gent en general se’ls escapa de les mans com l’aigua en cistella? Aleshores els sectors privilegiats que havien viscut en un paradís, s’alien i comencen una “croada” en el més ample sentit de la paraula, és a dir “amb la creu en la mà” i amb el mànec del crucifix comencen a amollar virulentes sotragades i espetegades contra tot el que es creua al seu camí –de principi poden predicar l’amor, però vés amb compte perquè si no hi creus et fotran amb el cirialot una bascollada que et doblegaran–.

El socialisme? Un pecat! Els nacionalismes? Uns heretges! Els progressistes? Excomunicats! I així redescrobreixen la COPE i enceten, o millor dit, desempolseguen una campanya com no es veia des dels temps del glorioso alzamiento nacional.

L’insult, el descrèdit, la mala idea, el despropòsit... la mentida més grollera... tot val per agafar-se a la taula salvadora perquè veuen que el seu món s’acaba, perquè ja no tenen crèdit, perquè saben que el seu missatge ha estat abandonat per una societat que ja ha entrat al segle XXI. Tot val per alarmar, incendiar, inflamar i arengar l’opinió cada dia més escassa que els escolta. I d’aquesta manera, tot allò que sona a nou, és senzillament perillós.

La Conferència episcopal predica dissabte i diumenges l’amor entre germans, el perdó dels pecats i la remissió de les culpes, però de dilluns a divendres, els informatius de la COPE no tenen res a envejar la més barroera claveguera en porqueria, mentides pútrides i campanyes vomitives, i en rosegadors infectats de ràbia i àvids de llençar-se’t al coll. –Amb la benedicció dels mateixos bisbes–.

Un dia és la religió a les escoles, -privilegi que hui tan sols mantenen els talibans d’Iran- Un altre dia és el matrimoni dels homosexuals, que per a ells estarien ben bé socarrats en la pira pública, com feia Torquemada al segle XVI. Un altre dia és l’eutanàsia, perquè pensen que la vida és un condemna que sols el Gran i Suprem Tirà pot llevar. Però on se’ls veu amb la mà trencada és amb els separatismes. Vade retro Satán! “España” és la seua finca i com a tal la volen. Doncs perfecte, que se la queden!

Però el perill ve quan no dubten a presentar tot aquell que se’ls va de mare com un proscrit i un apestat i el paradigma d’aquests pecats és el separatisme català i basc. Ací no cal alimentar aquest sentiment perquè ja és una fera grassona i d’urpes avesades, però de la manera que ho estan presentant a l’opinió española, que la mantenen en la ignorància secular i amb la falsa idea que el “cortijo” espanyol està en perill, aquesta perillosa i intencionada presentació del fals problema, està conreant un sentiment d’anticatalanisme que res té a envejar amb l’espanya de Franco, la de “Hable usted en cristiano!”, i que a poc que s’ho proposen, poden organitzar una legió per salvar la pàtria secular del separatisme traïdor. Obrir una senyera més enllà de Requena ja és un exercici d’herois, i arribarà un dia que ho serà també a la plaça del teu poble, com ja ho és dir “País Valencià”.

Al govern de Zapatero no li ve gens malament tenir la fera amb els ullals ben esmolats i així, en compte de plantar cara a la conferència episcopal, la deixa que diàriament vaja nodrint la bèstia de l’enfrontament i la més rància acumulació de rancúnia contra els enemics bàrbars perifèrics.

Pensar que la COPE és a l’any 36 és un error perquè realment són a l’any 1500, amb la torxa a la mà, la falla preparada i amb els heretges, jueus i infidels preparats. I dir la COPE és dir una legió d’ignorants que diàriament s’alcen amb el desdejuni de l’insult, la mentida, la intolerància i la ràbia que els encomana una colla de malalts, de perillosos malalts que treballen a jornal per als bisbes.

Ara que són ells els que ens acacen amb una teia encesa! Algú els ha de començar a demanar responsabilitats, perquè ja està bé que fins ara respongueren “sólo ante Dios y la historia”. Crec que ja és moment de demanar-los alguna responsabilitat que vaja més enllà. Concretament, responsabilitat penal!