L'AVL o millor L'acadèmia de la lengua valenciana?

No podem parlar dels fruits de l’AVL sense abans fer-ho de la mare de tots els disbarats o siga, la mateixa acadèmia. La primera cosa que cal analitzar d’aquest dictamen, emès el dia 9 de febrer, és que és un encàrrec del senyor Camps, al qual no li interessa gens ni miqueta la qüestió, com tampoc no interessa gaire al PSOE, però la raó és que el tema arrossega uns quants milers de vots, i l’anticatalanisme, amb dosis tòxiques per part del PP com el valencianisme, en dosis homeopàtiques del PSOE, fan que periòdicament s’enganxen en una disputa fictícia, però que alimenten aquestos dos partits espanyols, per mantenir captius els vots que s’alcen al voltant del tema.

Per tant cal dir en primer lloc, que aquesta és filla d’una decisió política, la qual cosa no és dolenta en si, però sí que ho és la supeditació permanent en què es troba, així com la manca d’independència, el recer governamental i la seua submissió servil.

Tot i ser el tema de la llengua, es vulga o no, un tema polític, l’AVL hauria d’haver-se ja independitzat totalment, haver demanat ser autosuficient i senyora dels seus actes, exigir la seua autogestió i mostrar les seues iniciatives i exercir la seua sobirania. Per tant els seues membres haurien de ser nomenats, ja, per organismes no polítics, directament relacionats amb el món científic i universitari: filòlegs, escriptors de reconeguda solvència i conreadors del català que treballen al País Valencià. I ser així el cent per cent dels seus membres, actius partícips de la vida i l’ambient cultural valencià. I ací trobem ja la primera contradicció, doncs als document de fundació es recomanava que només els dos terços dels seus components així ho foren, per tant, l’altre terç dels seus membres, d’on vénen?, què són? Taxistes? Carnissers? Manobres?... S’imagina algú que l’acadèmia de medicina tinguera un terç de fetillers, endevinadors, xerraires o curanderos?

En segon lloc, l’AVL, ha permès que constantment se li adjunten pressions, xantatges, presències descarades dels polítics de torn, que s’asseuen a taula i no sols entrebanquen les sessions sinó que a més a més, dicten l’ordre del dia, ajornen acords, retallen atribucions, amenacen, insulten, ofenen, i desprestigien una entitat en la que si els seus membres no usen o coneixen la dignitat, almenys els seus usuaris, nosaltres, si que en tenim i no estem disposats a cedir-la al primer analfabet que es presente i s’assega a taula.

I després de tot açò, sense que s’haja produït cap dimissió entre els acadèmics, encara han seguit les amenaces, tot dien que si l’AVL no “complia” la seua missió, es podria estudiar la llei de creació per modificar-la en les seues atribucions i en allò que fóra menester per acabar d’ensinistrar els acadèmics díscols.

Però no prou humiliats, el mateix portaveu del Consell, declarava que el dictamen emès per l’AVL no era, després d’haver-lo buscat exclusivament ells, no era adient, perquè era més “correcte” el del consell valencià de cultura, organisme pare de l’acadèmia, i més submís, pel que es veu. A hores d’ara encara no ha dimitit cap acadèmic, i ningú no ha agafat els deu milions de pessetes -sí, així en pessetes sona millor- cap d’ells ha agafat el jornal milionari que cobra i li l’ha llençat a la cara del conseller ni del senyor Camps.

En tercer lloc, l’AVL és inoperant, inútil i perillosament supèrflua, perquè dins les seues atribucions estava el de ser coneixedora dels termes filològics amb què s’ha de treballar, però han començat a cometre aberracions que obrin la porta a secessions futures tot i ser beneïdes per una entitat suposadament formada per filòlegs. Parlen de llengua valenciana “Així mateix, és plenament vàlida la denominació de llengua valenciana...” Qualsevol estudiant sap que no hi ha llengua andalusa o llengua mexicana, sinó que són varietat diatòpiques de l’espanyol. Aquesta denominació no sols és errònia sinó tendenciosa, intencionadament segregacionista i per tant estan desqualificats per a qualsevol acte filològic que excedisca la redacció de la seua pròpia carta de dimissió.

Però anem ara al document, farcit d’incongruències, reblit d’imprecisions, conscientment submís amb l’amo que paga i traint les mínimes conviccions ideològiques dels presents, aspecte del que ja no cal dubtar.

Comencem al quart paràgraf del preàmbul: un sector de la societat valenciana considera que l’idioma propi dels valencians coincidix amb la llengua que es parla en altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, mentres que un altre sector considera que és una llengua diferent.

Què vol dir un sector de la població? Qui és aquest sector? Són professionals de l’ensenyament? És la universitat? Doncs bé, aquest sector és comparable, en termes d’igualtat, amb l’altre sector, que opina que és una llengua diferent. Ens compara amb els incultes, empedreïts analfabets que porten anys defensant exclusivament l’espanyol i res més, que han afavorit i preservat la situació de diglòssia i de empobriment i secular arraconament del valencià, i que vénen actuant des del segle XV, en temps d’Alfons el Magnànim, primer rei que s’adreçà a les corts valencianes en espanyol, però que va morir plàcidament al llit perquè no hi ha documentat cap avalot en resposta a l’esmentada agressió.

Després, el dictamen usa perífrasis intencionades i porugues per definir un concepte molt clar: Els parlars del nostre sistema lingüístic, la llengua pròpia i històrica dels valencians, la llengua històrica de l’antiga corona d’Aragó. No volen definir un concepte tan clar! La cosa és ben senzilla: digueu-li català!

En acabant, al segon punt és aconsellable de llegir-lo dues o tres vegades: El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les llengües del món. Així, el portugués es parla a Portugal i al Brasil; l’anglés és la llengua d’Anglaterra, d’Irlanda, dels Estats Units d’Amèrica i d’Austràlia.

Insuperable! Perquè a partir d’ara, queda admès que al principat i a les illes, es parla valencià! Si quedava algun dubte sobre qui eren els panvalencianistes, ací en teniu una prova.

Després, tot el document es veu més interessat a buscar les diferències que no les coincidències, per cert, ni la més mínima paraula sobre organismes normalitzdors o codificadors com l’IEC o la Universitat de les Illes Balears, i en canvi, línies i més línies de perífrasis inacabables sobre la suposada autonomia del valencià.

També deixa en mans dels polítics la tasca de redreçament, cosa ineludible, però de manera no excloent, perquè l’ensenyament, les cercles culturals i socials hi tenen molt a fer, la resta de la societat no apareix, no és únicament una qüestió de polítics. Aquestos són interins, de pas incert, de curta volada i per tant, de limitada actuació. La llengua és una cosa massa seriosa com per a deixar-ho en mans d’afeccionats.

Però és al punt 7 on es parla de codificació policèntrica: El que es proposa, per al conjunt de la llengua és, per tant, una codificació policèntrica...

Cadascú pot arrear pel seu costat. No és que no busquen la suma de col•laboracions amb tot l’àmbit del català, és que a més a més, certifica una mort... policèntrica.

Al punt 8 pretén acostar el model de llengua valencià, als seus usuaris. Quin és aquest model? On s’estudia? No seria millor usar models basats en la llengua literària dels nostres clàssics, modernitzats i tot si voleu, però és que la valenciana prosa ja existia al segle XV. Quin és el model d’ara? No m’ho digueu, me l’imagine.

– Per tot açò estan impedits per a emetre cap document, i cal rebutjar aquest dictamen...
– Perquè és un dictamen supeditat al poder polític.
– Perquè no usen la dignitat que se’ls suposa.
– Perquè accepten ser humiliats i avergonyits públicament.
– Perquè és un pas enrere, després de sentències com la del Tribunal Superior de Justícia i Tribunal Constitucional sobre el mateix tema.
– Perquè ja era d’ús comú la denominació de català a la universitat de València.
– Perquè obliga l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes balears i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
– Perquè suposa un risc innecessari de secessió lingüística.
– Perquè no obri camins sinó que els tanca, no convergeix, més aviat obri discrepàncies.
– Perquè ha oblidat tot els avanços aconseguits. Penseu en les línies d’ensenyament en valencià, la producció literària actual...
– I perquè oblida la unitat de la llengua, l’homologació de títols a tots els territoris de la llengua catalana i...
– Perquè no s’atreveix a dir les coses pel seu nom.

Per tant, com diria el mestre Espriu: «Una altra acadèmia, si us plau!»