EN L’ANY DEL “QUIJOTE”, JO PARLARÉ DEL “TIRANT”

(On demostraré que estem vivint uns moments de glòria comparables al millors dies del nostre segle d’or)

Hi ha qui pensa que la nostra literatura, especialment la que s’escriu al País Valencià, està en decadència, que no hi ha un públic lector ni es reconeix els autors pels seus mèrits i no sé quantes coses més. Jo vull demostrar que açò no és veritat i ací us presente deu raons per comparar-nos amb el segle XV i veure que som al mateix nivell que aleshores. (O millor!)

1a. Quan al “Quijote” estan el rector i el barber cremant llibres, salven de la falla al “Tirant” perquè segons confessa Cervantes, “és llibre de gran mèrit”. Actualment, els espanyols segueixen arribant a la nostra literatura per les notes a peu de pàgina, com abans. No es tradueix, i no gosen llegir-la, ni encara que siga en la intimitat.

2a. A la primera edició del “Tirant”, el 1490, se’n va publicar 750 exemplars i a la segona, 300. Tot un èxit! Actualment seguim en unes tirades semblants, 1000 exemplars és un èxit, com al segle XV.

3a. Abans la literatura era bàsicament per a dones, com avui. I si no, pregunteu qui llegeix "El Codi da Vinci", o "L’últim Cató", o qui llegeix Isabel Clara Simó. (NOTA: No està demostrat que la lectura cause impotència als homes!)

4a. Lluís Vives, el 1524, blasma al seu opuscle "Institutione christianae feminae" sobre els llibres que no podien ser llegit per dones, entre ells el més perillós era “Tirant lo blanc”. Què passa avui amb l’església? Segueixen igual, perquè acaben de condemnar "El Codi da Vinci", encara que tinc per cert que cap prevere se l’ha llegit abans, “Es tan gordo...!” –m’han confessat, i en canvi a mi, desprès d’açò quasi m’han entrat ganes de llegir-lo, veges quines coses!

5a. Caterina de Rússia era una lectora devota del “Tirant”, així com la marquesa de Mantua, Isabel d’Este. Avui hi ha remors de gent que ha sentit dir que la princesa Letízia també llegeix, per què no? Coses més difícils s’han vist, i a més, Madrid ben val un llibre!

6a. El “Tirant” conté dues gran mentides, en ell es conta que el Nord d’Àfrica i Constantinoble són alliberats, es cristianitzen i es fan “europeus”. Avui es manté la mateixa mentida: els magrebins i els turcs també s’han alliberat, ja són europeus, encara que explotats per europeus però sense cap dret europeu, com al segle XV.

7a. Diafebus, company de Tirant, parla dels prodigis del Palau de la Roca i entre ells hi ha una donzella d’or que pixa vi blanc. Avui la pluja daurada és un dels més sofisticats entreteniments eròtics que hom coneix, mireu si té anys l’invent!

8a. Hipòlit passa de criat a ser emperador per saber-s’ho fer amb l’emperadriu. Avui en dia, quants analfabets hi ha que passen de l’anonimat a ser famosos en un dia per la mateixa habilitat d’Hipòlit... I si no, mireu qualsevol programa de Tele 5.

9a. El cavaller valencià acompanya el príncep Felip (de França) a Sicília, i com aquest era un babau i beneit necessità tot l’ajut de Tirant per poder haver-se-les amb la princesa Ricomana, perquè si no, ell a soles no es menja ni un torrat. (Sense comentaris, que me la jugue!)

10a. El principal mèrit de Tirant és que podia retenir l’alè tan com volguera. Virtut molt estimada al segle XV... igual que en aquestos moments, però en canvi ara, té un nom: “Viagra” i és a l’abast de tothom.

En definitiva, he demostrat que avui, ja al segle XXI no estem tan mal com alguns ens fan creure, perquè a més de superar les deu fites més importants del “Tirant” que he esmentat, encara en tenim d’altres que ens permeten de pensar que potser estem per damunt del nostre segle d’or, com per exemple que hem sobreviscut a tots els polítics analfabets que han arribat al càrrec sense haver-se llegit ni el seu Llibre de família.
Per tant, com que la gran majoria de nosaltres no hem d’arribar a President de la Genialitat Valenciana, bé podem dedicar-nos a llegir i així poder tapar la boca a més d’un polític-amant-de-les-lletres-per-conveniència quan l’òbriga per comentar les virtuts del “Quijote” o del “Tirant”.