País Valencià, país de despropòsits

País Valencià, país de despropòsits

Vivim temps estranys, amics, i el problema és que ja anem acostumant-nos a veure coses que en altres moments farien alçar la vista, almenys. Vivim al país de les exageracions, som barrocs i el més greu és que hem fet del vici, virtut. Pose exemples:
A la setmana santa hi ha pobles del país valencià que copiant els veïns trauen al carrer milers de bombos per a tronar i eixordar el veïnat durant la nit del dijous, doncs bé, la gent els acull extasiada de gust quan el més normal és que foren expulsats a milers de quilòmetres i el poble reivindicara una banda de música. Jo propose tres milions de bombers (com si fóra una manifestació del PP a Madrid) i que els cascaren amb maces de 50 Kg cadascuna, això sí que seria una autèntica setmana santa valenciana.
Una altra, a les festes importants podem trobar que un distingit paeller fa una paella per a 3.000 persones, i em comptes de tancar-lo sota la condemna d’atemptat gastronòmic el condecoren com un heroi per aquell desgavell. És un disbarat contra la nostra gastronomia, i què? Així som els valencians! Si ho fera un català el perseguiríem fins a la frontera però ací l’animalada està ben vista. Jo propose fer-ne una per a 150.000 persones, segur que em feien valencià del segle, quina il•lusió!
I encara una altra, els que més s’estimen el territori són els constructors, normal! I si edificaren totes les promocions immobiliàries i els PAI’s que hi ha previstos al País Valencià només quedarien 5 Km de costa i el país duplicaria la població, i què? ¿Això és progrés o una animalada semblant a la del bombo de 20 metres de diàmetre o a la paella per a 150.000 insensats? Jo propose per al Manhattan de Cullera 1.000 torres de 500 altures, i 100 casinos (tot copiant el programa municipal del PSOE) i en acabant vendria entrades per veure com cauen, igual que les fitxes de dominó i jugaria al monopoly i...
Més exageracions: els partits més valencianistes són els que més parlen d’Espanya, són tan valencians que només parlen castellà i damunt et miren amenaçant si dubtes que les coses siguen així. Jo propose una senyera totalment blava amb una corona gegant que l’ocupe tota i s’han acabat les discussions i que declaren Espanya colònia de València, igual m’ho pensava i tot...
Seguim amb les exageracions: el regidor de cultura, en minúscula, (No teníem prou amb els valencianíssims espectacles de flamenco que ens ofereix les nits d’estiu al parc de Sant Antoni) fa classes de valencià a “L’expressió” amb gran èxit de públic i crítica però el mateix regidor té deu faltes al número passat d’abril, i és que les perífrasis de futur s’han de fer en futur, senyor regidor! Anem a explicar és explicarem! Jo propose que el col•loquen d’assessor amb el conseller Esteban González Pons, els desgavells d’un taparien els de l’altre i a l’inrevés, quin espectacle! El mateix conseller que no vol prospeccions petrolíferes davant la costa valenciana perquè matarien l’albufera. Però si ja està morta i beneïda! I descansa al paradís dels parcs naturals, junt al Xúquer, la muntanya de Cullera, la Bassa de Sant Llorenç, l’estany...
I tant de desgavell ha fet que l’exageració siga la norma i que allò més normal esdevinga estrany i així hem aconseguit que un valencià siga qualsevol que s’asseu a un sofà fet a la Xina, davant d’un televisor japonés, per veure la televisió espanyola, que té una equatoriana al seu servei, que aspira a participar en un casting, a que li facen un lifting i dinar en un catering i que si llig un llibre en valencià l’acusen de català. Que tot i ser ignorant en la seua llengua sap perfectament què és i què no és valencià, que desitjaria un bungalow d’alt standing i prop d’un resort amb spa...
I que vota partits espanyolistes, evidentment.
Pitjor ho tenen els espanyols, acabe d’escoltar que segons la darrera enquesta del CIS els de la meseta tenen tendència a la depressió, a l’obesitat i a les malalties cardíaques, una raó més per a pensar-s’ho.